EMMA MOLING

Eppan

CUNTRABAS

Foto von Emma Moling mit Instrument

Co y cio­dí aste pa bele da möt/a chi­rí fora to stromënt?
Can­che i á tut la dezi­jun da soné le cun­tra­bas âi plü o man­co 8 agn. I fô cun mi geni­turs a n con­zert di Titlà y fora de nia ai mostré cun le dëit sön le cun­tra­bas y á dit. “Mama, chësc oi soné”. Bonamën­ter ne savoi gnan­ca avi­sa ci strumënt che al ê, mo al á trat la mia aten­zi­un y tosc dedô ai metü man mi per­curs da cun­tra­ba­sis­ta cun Hans­pe­ter Nocker tla sco­ra de müji­ga de Eppan.

A pert la musi­ga, ciü­na é pa tüa maiú pasciun?
Öna dles mies maje­res pasci­uns é les munts. Chës­ta pasci­un me é gnüda passa­da inant da mi pere. Bele da pice­res sun stá dër tröp tla natöra y sö por munt; ince cun le CAI (Club alpi­no ita­lia­no) ai podü conë­s­ce tröc trus y trö­pes pizes. Le chit y la belë­za dla natöra me incan­tëia vigni iade te n’atra mani­ra, anfat sce i sun da sora o te compagnia.

Ci fajes­ses­te pa tö, sce ne te fos­ses nia n musi­zist? 
Por me la cos­sa plö bela é soné adöm cun d’atres por­so­nes, comu­ni­ché tres melo­dies, ritms y dina­mi­ches y che­rié adöm na sto­ria da podëi cun­té al publich. Al me fej vigni iade de mor­vëia odëi ci emo­zi­uns ster­sci­es y ci lians che an pó fa nas­ce sën­za parores.

Ci fej pa fora n „con­zert perfet“?
La cos­sa plö importan­ta é se dever­tí y avëi ligrë­za da fá aldí ala jënt ci che an á arji­g­né ca.
Spo mes­sun dé impor­tën­za a vigni nota y a vigni pal­sa, ciudi­che ince les pal­ses fej pert dla müji­ga y nia doss ester soné “a cajo” o cun man­co valur; an ne dess nia mes­sëi pon­sé a vigni sin­go­la nota o ai atri ele­mënc dla par­ti­töra, che mess­ass döc ester gnüs inte­rio­risá. Ide­al­mën­ter mess­as­sun i sën­tí te vigni zelu­la de nosc corp, inci­na tles pizes de nösc deic (ince ti deic di pisc) y podëi insciö avëi bun en mënt la sto­ria che an ó cun­té y les emo­zi­uns che an ó tras­më­te al publich.

Ci fajes­ses­te pa tö, sce te fos­ses n musizist?
Sce i ne ess nia chi­rí fora da gní na musi­cis­ta, me essi de jö cun l’ert; plü des­si­gü essi metü man da stu­dié design.  Al me sá bel da sog­hé cun la crea­ti­vi­té y che­rié nöies cos­ses cun vigni sort de material.

Ci apri­jëies­te pa le plü de Südtirol?
Öna dles cos­ses che i apri­jëii dër de Süd­ti­rol é la natöra. I sun dër cun­tën­ta da vir te n te bel post ola­che i me pó gode  les munts, i lec, le frëit, le cialt, la nëi, la plö­ia y le sorëdl.  Döt l’ann ala lun­gia pita la natöra trö­pes oca­ji­uns por vigni sort de ati­vi­tes y de aven­tö­res. Le Süd­ti­rol é n post de con­trast, nia ma tla natöra, mo ince tla popola­zi­un. I trëi grupc lin­gu­i­stics — todësch, tali­an y ladin — á na süa sto­ria y cara­te­risti­ches y usan­zes des­va­lies, y ai vir adöm, datrai l’un dlun­gia l’ater, datrai l’un cun l’ater. Chës­ta diver­si­té de cul­tu­ra y lin­gaz é na richë­za par­ti­co­la­ra che me plesc dër y che i ne oress mai avëi mancia.

EMMA MOLING

Eppan

CUNTRABAS

Foto von Emma Moling mit Instrument

Co y cio­dí aste pa bele da möt/a chi­rí fora to stromënt?
Can­che i á tut la dezi­jun da soné le cun­tra­bas âi plü o man­co 8 agn. I fô cun mi geni­turs a n con­zert di Titlà y fora de nia ai mostré cun le dëit sön le cun­tra­bas y á dit. “Mama, chësc oi soné”. Bonamën­ter ne savoi gnan­ca avi­sa ci strumënt che al ê, mo al á trat la mia aten­zi­un y tosc dedô ai metü man mi per­curs da cun­tra­ba­sis­ta cun Hans­pe­ter Nocker tla sco­ra de müji­ga de Eppan.

A pert la musi­ga, ciü­na é pa tüa maiú pasciun?
Öna dles mies maje­res pasci­uns é les munts. Chës­ta pasci­un me é gnüda passa­da inant da mi pere. Bele da pice­res sun stá dër tröp tla natöra y sö por munt; ince cun le CAI (Club alpi­no ita­lia­no) ai podü conë­s­ce tröc trus y trö­pes pizes. Le chit y la belë­za dla natöra me incan­tëia vigni iade te n’atra mani­ra, anfat sce i sun da sora o te compagnia.

Ci fajes­ses­te pa tö, sce ne te fos­ses nia n musi­zist? 
Por me la cos­sa plö bela é soné adöm cun d’atres por­so­nes, comu­ni­ché tres melo­dies, ritms y dina­mi­ches y che­rié adöm na sto­ria da podëi cun­té al publich. Al me fej vigni iade de mor­vëia odëi ci emo­zi­uns ster­sci­es y ci lians che an pó fa nas­ce sën­za parores.

Ci fej pa fora n „con­zert perfet“?
La cos­sa plö importan­ta é se dever­tí y avëi ligrë­za da fá aldí ala jënt ci che an á arji­g­né ca.
Spo mes­sun dé impor­tën­za a vigni nota y a vigni pal­sa, ciudi­che ince les pal­ses fej pert dla müji­ga y nia doss ester soné “a cajo” o cun man­co valur; an ne dess nia mes­sëi pon­sé a vigni sin­go­la nota o ai atri ele­mënc dla par­ti­töra, che mess­ass döc ester gnüs inte­rio­risá. Ide­al­mën­ter mess­as­sun i sën­tí te vigni zelu­la de nosc corp, inci­na tles pizes de nösc deic (ince ti deic di pisc) y podëi insciö avëi bun en mënt la sto­ria che an ó cun­té y les emo­zi­uns che an ó tras­më­te al publich.

Ci fajes­ses­te pa tö, sce te fos­ses n musizist?
Sce i ne ess nia chi­rí fora da gní na musi­cis­ta, me essi de jö cun l’ert; plü des­si­gü essi metü man da stu­dié design.  Al me sá bel da sog­hé cun la crea­ti­vi­té y che­rié nöies cos­ses cun vigni sort de material.

Ci apri­jëies­te pa le plü de Südtirol?
Öna dles cos­ses che i apri­jëii dër de Süd­ti­rol é la natöra. I sun dër cun­tën­ta da vir te n te bel post ola­che i me pó gode  les munts, i lec, le frëit, le cialt, la nëi, la plö­ia y le sorëdl.  Döt l’ann ala lun­gia pita la natöra trö­pes oca­ji­uns por vigni sort de ati­vi­tes y de aven­tö­res. Le Süd­ti­rol é n post de con­trast, nia ma tla natöra, mo ince tla popola­zi­un. I trëi grupc lin­gu­i­stics — todësch, tali­an y ladin — á na süa sto­ria y cara­te­risti­ches y usan­zes des­va­lies, y ai vir adöm, datrai l’un dlun­gia l’ater, datrai l’un cun l’ater. Chës­ta diver­si­té de cul­tu­ra y lin­gaz é na richë­za par­ti­co­la­ra che me plesc dër y che i ne oress mai avëi mancia.

BIOGRAFIA

I sun nasciüda ai 9 de jená 1998 a Ster­zing y chersciüda sö a Epp­an. A cia­sa unse tres baié trëi ling­ac: cun le pere ladin, cun mia uma tali­an y cun mia so todësch. Le ing­lesc ai impa­ré a sco­ra y por trëi istá ai tut pert a cursc de ing­lesc te na sco­ra a Cork, tl’Irlanda.

La sco­li­na, la sco­ra ele­men­ta­ra y la sco­ra mesa­na ai fat tla sco­ra pri­vata dla montessori.coop, sö Koh­lern, sura Bal­san. I sun dër cuntënta da avëi podü fá chësta sco­ra y i me sënti dër for­t­una­da da avëi podü conësce y crësce cun le meto­do Montessori.
L’ejam de ter­za mesa­na ai fat da pri­va­tis­ta tla sco­ra Micha­el Pacher de Porsenú.

Al me á tres sal­pü bel depënje y lau­ré cun les mans y porchël ai chi­rí fora de fá la sco­ra alta tl lize­um d’ert Walt­her von der Vogel­wei­de a Balsan.

Cun 9 agn ai metü man de soné le cun­tra­bas tla sco­ra de müjiga de Epp­an cun Hans­pe­ter Nocker. Do cater agn sun­si passa­da al curs preaca­de­mich dl Con­ser­va­to­re Mon­te­ver­di de Bal­san cun le pro­fes­sur San­te Bra­ia. Le cuar­to ann dla sco­ra alta ai fat a Milan. Te chësc ann ai ince podü fre­cuen­té le Con­ser­va­to­re Giu­sep­pe Ver­di cun le pro­fes­sur Pier­ma­rio Murelli.

Can­che i sun ruva­da zoruck a Bal­san ai metü man le tri­en­nio tl Con­ser­va­to­re de Bal­san, ola­che i me sun lau­rea­da tl 2020.

Sciöche con­tra­ba­sis­ta ai tut pert a tröc pro­jec: i à soné por l’Orchestra Sono­ton Gherdëina, le Gus­tav Mahler Fes­ti­val, l’Orchestra Val Badia, n pro­jet cun l’Orchestra Haydn y l’Orchestra di jogn Matteo Goffril­ler de Por­senú ola­che i á soné por nü agn. I á ince soné en oca­ji­un de musi­cals, tea­tri o regis­tra­zi­uns de CDs pro de d’atri grups.

Tl 2020 sun­si jüda a soné cun l’Orchestra Matteo Goffril­ler tl Messico.
I á podü to pert a val mas­ter­class cun Marc Dorin, Mil­ton Mascia­dri, Michel­an­ge­lo Mer­cu­ri, Ber­nard Sal­les y Nicho­las Schwartz

Al momënt stüdi tl Kon­in­kli­jk Con­ser­va­to­rie‘ a Den Haag, Paisc Basc, cun le pro­fes­sur Théotime Voisin

BIOGRAFIA

I sun nasciüda ai 9 de jená 1998 a Ster­zing y chersciüda sö a Epp­an. A cia­sa unse tres baié trëi ling­ac: cun le pere ladin, cun mia uma tali­an y cun mia so todësch. Le ing­lesc ai impa­ré a sco­ra y por trëi istá ai tut pert a cursc de ing­lesc te na sco­ra a Cork, tl’Irlanda.

La sco­li­na, la sco­ra ele­men­ta­ra y la sco­ra mesa­na ai fat tla sco­ra pri­vata dla montessori.coop, sö Koh­lern, sura Bal­san. I sun dër cuntënta da avëi podü fá chësta sco­ra y i me sënti dër for­t­una­da da avëi podü conësce y crësce cun le meto­do Montessori.
L’ejam de ter­za mesa­na ai fat da pri­va­tis­ta tla sco­ra Micha­el Pacher de Porsenú.

Al me á tres sal­pü bel depënje y lau­ré cun les mans y porchël ai chi­rí fora de fá la sco­ra alta tl lize­um d’ert Walt­her von der Vogel­wei­de a Balsan.

Cun 9 agn ai metü man de soné le cun­tra­bas tla sco­ra de müjiga de Epp­an cun Hans­pe­ter Nocker. Do cater agn sun­si passa­da al curs preaca­de­mich dl Con­ser­va­to­re Mon­te­ver­di de Bal­san cun le pro­fes­sur San­te Bra­ia. Le cuar­to ann dla sco­ra alta ai fat a Milan. Te chësc ann ai ince podü fre­cuen­té le Con­ser­va­to­re Giu­sep­pe Ver­di cun le pro­fes­sur Pier­ma­rio Murelli.

Can­che i sun ruva­da zoruck a Bal­san ai metü man le tri­en­nio tl Con­ser­va­to­re de Bal­san, ola­che i me sun lau­rea­da tl 2020.

Sciöche con­tra­ba­sis­ta ai tut pert a tröc pro­jec: i à soné por l’Orchestra Sono­ton Gherdëina, le Gus­tav Mahler Fes­ti­val, l’Orchestra Val Badia, n pro­jet cun l’Orchestra Haydn y l’Orchestra di jogn Matteo Goffril­ler de Por­senú ola­che i á soné por nü agn. I á ince soné en oca­ji­un de musi­cals, tea­tri o regis­tra­zi­uns de CDs pro de d’atri grups.

Tl 2020 sun­si jüda a soné cun l’Orchestra Matteo Goffril­ler tl Messico.
I á podü to pert a val mas­ter­class cun Marc Dorin, Mil­ton Mascia­dri, Michel­an­ge­lo Mer­cu­ri, Ber­nard Sal­les y Nicho­las Schwartz

Al momënt stüdi tl Kon­in­kli­jk Con­ser­va­to­rie‘ a Den Haag, Paisc Basc, cun le pro­fes­sur Théotime Voisin

Südtirol Filarmonica Arton Verein
Arton Logo