LUKAS RUNGGALDIER

Urtijëi

OBOA

Foto von Lukas Runggaldier

Co y cio­dí aste pa bele da möt/a chi­rí fora to stromënt?
La dezi­ji­on de suné l oboe ie tume­da te na uca­ji­on scial­di par­ti­cu­lera. Mi pere, che ntleu­ta foa pra i Jëu­ni de Muji­ga de Gher­dëi­na, me à teut pea tla sala de cul­tu­ra ula­che Heinz Hol­li­ger, Hans Elhorst y Klaus Thu­ne­mann à fat na pit­la proa dan l cun­zert sun­an n trio de Zel­enka.  Chësc fova n ave­nimënt ula­che son stat tucà dal ton dl oboe, che me à pla­jù das­sën. Doi ani do chës­ta espe­ri­en­za ei po scu­men­cià a suné l oboe tla sco­la de muji­ga de Urti­jëi cun l maes­ter Vin­zenz Senoner.

A pert la musi­ga, ciü­na é pa tüa maiú pasciun?
Bele da pitl insù sons for gën stat ala­ler­gia y tla natu­ra fajan da mat. Plu tert ei po ëng­he pra­ti­gà uni sort de sport ma mei a livel ago­ni­stich. La pasci­on per i crë­pes y per la natu­ra n gene­rel, ma ëng­he nre­scì pae­sa­jes y rai­ons a mi defin scu­ne­sciui ie zeche che sen­ti y me plej. Nsci ovi tres mi via­ges cun la roda ëng­he mparà a cunë­s­cer per­tes dla Mon­go­lia, dl Uzbe­ki­stan-Tagi­ki­stan-Kir­gi­stan, dl India y dl Islan­da. L muvimënt y l ati­vi­tà ala­ler­gia ie per me na for­ma de relas­samënt, ula­che pos­si me desta­ché y gene­ré nue­va energies.

Ci é pa le plü bel da ester n musizist?
L aspet poves­ter plu bel de ves­ter n musi­zist ie da me ora chël, che n ie boni de ji ite na comu­ni­ca­zi­on cun chël che nes sco­ta sù. Chës­ta comu­ni­ca­zi­on ie non ver­be­la, lascia lerch al ima­gi­na­zi­on, toca nosc sen­timënc y sam­bën nce nosc sub­con­s­ce. Dato che la muji­ga ie la for­ma d’ert che fej si fazi­on sun l mumënt, iela ëng­he chë­la plu ster­scia. Coche musi­zist an la lië­de­za de mudé spon­tann na frasa y de nflu­en­zé a chës­ta manie­ra la nfur­ma­zi­on, l umor y l tli­ma n generel.

Ci fajes­ses­te pa tö, sce ne te fos­ses nia n musi­zist? 
Da jëun me ei muet plu­to­sc giut sun doi sci­nes y la dezi­ji­on de fé muji­ga sun livel pru­fe­scio­nel ie tume­da per­mò cun vint ani. Mi pri­ma nten­zi­on fova chë­la de mpa­ré l ert de ziplé y de pië do nsci l lëur de mi pere. Ma tla vita dal ntrau­n­i­des, ave­nimënc y ancun­te­des che pos­sa avëi n gran npat y che po, sci­che te mi cajo, nflu­en­zé ëng­he la dezi­ji­on dl mes­tier che n chi­er ora..
Sce ne fos­si nia jit inant cun l oboe po fos­si śën bonamën­ter n scultëur.

Ci é pa le plü ri da ester n musi­zist? 
La cos­sa plu ria de ves­ter n musi­zist o sci­che te mi cajo n strumën­ta­list ie de ves­ter boni de man­tenì y cun­ser­vé, cun duc i mpë­nies che n à zën­za, na bona fit­ness. Cun i ani la for­zes di slefs me per dì lascia do ma ëng­he i muvimënc y la moto­ri­ca di dëic mues­sa uni­da cure­da di per di, aja­che nia dut se lascia cum­pen­sé cun l espe­ri­en­za y la routin.

Ci apri­jëies­te pa le plü de Südtirol?
Sun livel de muji­ga scia­zei de Süd­ti­rol dan­tal­dut che cun na bela rë de sco­les de muji­ga iesun stac boni de per­më­ter nce ala popu­la­zi­on dla vale­des che ie zen­za plu des­man de pudei mpa­ré n strumënt. Sëu­ra­pro vëi­ji das­sën mpur­tant che duta la pit­la scu­men­cia­di­ves de cun­zerc ora per i luesc venie man­teni­da. Chësc per garan­tì che la tra­di­zi­ons musi­che­les y sozie­les de nosc rajons ne vede nia per­du­des ma nce per avëi la lerch per pudëi ti pité ala jënt dl post y ai seniëu­res nue­va for­mes de muji­ga y pec nia tan cunesciui.

LUKAS RUNGGALDIER

Urtijëi

OBOA

Foto von Lukas Runggaldier

Co y cio­dí aste pa bele da möt/a chi­rí fora to stromënt?
La dezi­ji­on de suné l oboe ie tume­da te na uca­ji­on scial­di par­ti­cu­lera. Mi pere, che ntleu­ta foa pra i Jëu­ni de Muji­ga de Gher­dëi­na, me à teut pea tla sala de cul­tu­ra ula­che Heinz Hol­li­ger, Hans Elhorst y Klaus Thu­ne­mann à fat na pit­la proa dan l cun­zert sun­an n trio de Zel­enka.  Chësc fova n ave­nimënt ula­che son stat tucà dal ton dl oboe, che me à pla­jù das­sën. Doi ani do chës­ta espe­ri­en­za ei po scu­men­cià a suné l oboe tla sco­la de muji­ga de Urti­jëi cun l maes­ter Vin­zenz Senoner.

A pert la musi­ga, ciü­na é pa tüa maiú pasciun?
Bele da pitl insù sons for gën stat ala­ler­gia y tla natu­ra fajan da mat. Plu tert ei po ëng­he pra­ti­gà uni sort de sport ma mei a livel ago­ni­stich. La pasci­on per i crë­pes y per la natu­ra n gene­rel, ma ëng­he nre­scì pae­sa­jes y rai­ons a mi defin scu­ne­sciui ie zeche che sen­ti y me plej. Nsci ovi tres mi via­ges cun la roda ëng­he mparà a cunë­s­cer per­tes dla Mon­go­lia, dl Uzbe­ki­stan-Tagi­ki­stan-Kir­gi­stan, dl India y dl Islan­da. L muvimënt y l ati­vi­tà ala­ler­gia ie per me na for­ma de relas­samënt, ula­che pos­si me desta­ché y gene­ré nue­va energies.

Ci é pa le plü bel da ester n musizist?
L aspet poves­ter plu bel de ves­ter n musi­zist ie da me ora chël, che n ie boni de ji ite na comu­ni­ca­zi­on cun chël che nes sco­ta sù. Chës­ta comu­ni­ca­zi­on ie non ver­be­la, lascia lerch al ima­gi­na­zi­on, toca nosc sen­timënc y sam­bën nce nosc sub­con­s­ce. Dato che la muji­ga ie la for­ma d’ert che fej si fazi­on sun l mumënt, iela ëng­he chë­la plu ster­scia. Coche musi­zist an la lië­de­za de mudé spon­tann na frasa y de nflu­en­zé a chës­ta manie­ra la nfur­ma­zi­on, l umor y l tli­ma n generel.

Ci fajes­ses­te pa tö, sce ne te fos­ses nia n musi­zist? 
Da jëun me ei muet plu­to­sc giut sun doi sci­nes y la dezi­ji­on de fé muji­ga sun livel pru­fe­scio­nel ie tume­da per­mò cun vint ani. Mi pri­ma nten­zi­on fova chë­la de mpa­ré l ert de ziplé y de pië do nsci l lëur de mi pere. Ma tla vita dal ntrau­n­i­des, ave­nimënc y ancun­te­des che pos­sa avëi n gran npat y che po, sci­che te mi cajo, nflu­en­zé ëng­he la dezi­ji­on dl mes­tier che n chi­er ora..
Sce ne fos­si nia jit inant cun l oboe po fos­si śën bonamën­ter n scultëur.

Ci é pa le plü ri da ester n musi­zist? 
La cos­sa plu ria de ves­ter n musi­zist o sci­che te mi cajo n strumën­ta­list ie de ves­ter boni de man­tenì y cun­ser­vé, cun duc i mpë­nies che n à zën­za, na bona fit­ness. Cun i ani la for­zes di slefs me per dì lascia do ma ëng­he i muvimënc y la moto­ri­ca di dëic mues­sa uni­da cure­da di per di, aja­che nia dut se lascia cum­pen­sé cun l espe­ri­en­za y la routin.

Ci apri­jëies­te pa le plü de Südtirol?
Sun livel de muji­ga scia­zei de Süd­ti­rol dan­tal­dut che cun na bela rë de sco­les de muji­ga iesun stac boni de per­më­ter nce ala popu­la­zi­on dla vale­des che ie zen­za plu des­man de pudei mpa­ré n strumënt. Sëu­ra­pro vëi­ji das­sën mpur­tant che duta la pit­la scu­men­cia­di­ves de cun­zerc ora per i luesc venie man­teni­da. Chësc per garan­tì che la tra­di­zi­ons musi­che­les y sozie­les de nosc rajons ne vede nia per­du­des ma nce per avëi la lerch per pudëi ti pité ala jënt dl post y ai seniëu­res nue­va for­mes de muji­ga y pec nia tan cunesciui.

BIOGRAPHIE

Gebo­ren 1976 in Bozen, Diplom­ab­schluss am Musik­kon­ser­va­to­ri­um Tri­ent, Stu­di­en an der Staat­li­chen Hoch­schu­le für Musik in Tros­sin­gen. 2001/02 Sti­pen­di­at an der „Roy­al Aca­de­my of Music –Lon­don“, 2006 Abschluss des Stu­di­ums der Musik­wis­sen­schaft an der Uni­ver­si­tät Salzburg.

1991: 1. Preis beim Bun­des­wett­be­werb „Jugend musi­ziert“ in Leo­ben, aus­ge­zeich­net mit einem Son­der­preis des Gra­zer Phil­har­mo­ni­schen Orchesters.

1994/95 Mit­glied der Jun­gen Öster­rei­chi­schen Philharmonie.

Seit 1996 Kon­zert­tä­tig­keit mit der Strei­cher­aka­de­mie Bozen, unter der Lei­tung von u. a. Georg Egger, Andràs Schiff und Hel­muth Rilling.

1997/98: Mit­glied des Jeu­nesses Musi­cal­es Welt­ju­gend­or­ches­ters unter Neville Mar­ri­ner, Kurt Masur, Yuri Ter­min­ca­nov u. a.;

1999 Mit­glied des Schles­wig-Hol­stein Musik Fes­ti­val Orches­ter unter Chris­toph Eschen­bach und Mst­is­lav Rostropovich.

Seit 1999 Mit­glied der Kapel­le für Neue Musik „Wind­kraft Tirol“

Von 1999 bis 2006: Kon­zer­te, Tour­neen und CD-Ein­spie­lun­gen mit dem Münch­ner Kam­mer­or­ches­ter unter der Lei­tung von u. a. Chris­toph Pop­pen, Diet­rich Fischer-Die­skau und Heinz Hol­li­ger. Kon­zert­tä­tig­keit mit der Bay­ri­schen Kam­mer­phil­har­mo­nie, dem Orches­ter der Klang­Ver­wal­tung Mün­chen, der Hof­ka­pel­le Stutt­gart, den Vir­tuo­si Ita­lia­ni und den Fia­ti di Par­ma. Aus­hil­fe­tä­tig­keit beim Haydnor­ches­ter von Bozen und Tri­ent und beim Mozar­te­u­mor­ches­ter Salzburg .

Von 2014 bis 2019 Orga­ni­sa­tor und Lei­ter der Inter­na­tio­na­len Meis­ter­kur­se für Oboe und Fagott mc-klau­sen.

Lukas Rung­gal­dier unter­rich­tet der­zeit an ver­schie­de­nen Musik­schu­len und ist Fach­grup­pen­lei­ter der Rohr­blatt­in­stru­men­te der Deutsch- und ladi­nisch­spra­chi­gen Musik­schu­len; des Wei­te­ren ist er als Refe­rent und Kom­mis­si­ons­mit­glied im In- und Aus­land tätig.

BIOGRAPHIE

Gebo­ren 1976 in Bozen, Diplom­ab­schluss am Musik­kon­ser­va­to­ri­um Tri­ent, Stu­di­en an der Staat­li­chen Hoch­schu­le für Musik in Tros­sin­gen. 2001/02 Sti­pen­di­at an der „Roy­al Aca­de­my of Music –Lon­don“, 2006 Abschluss des Stu­di­ums der Musik­wis­sen­schaft an der Uni­ver­si­tät Salzburg.

1991: 1. Preis beim Bun­des­wett­be­werb „Jugend musi­ziert“ in Leo­ben, aus­ge­zeich­net mit einem Son­der­preis des Gra­zer Phil­har­mo­ni­schen Orchesters.

1994/95 Mit­glied der Jun­gen Öster­rei­chi­schen Philharmonie.

Seit 1996 Kon­zert­tä­tig­keit mit der Strei­cher­aka­de­mie Bozen, unter der Lei­tung von u. a. Georg Egger, Andràs Schiff und Hel­muth Rilling.

1997/98: Mit­glied des Jeu­nesses Musi­cal­es Welt­ju­gend­or­ches­ters unter Neville Mar­ri­ner, Kurt Masur, Yuri Ter­min­ca­nov u. a.;

1999 Mit­glied des Schles­wig-Hol­stein Musik Fes­ti­val Orches­ter unter Chris­toph Eschen­bach und Mst­is­lav Rostropovich.

Seit 1999 Mit­glied der Kapel­le für Neue Musik „Wind­kraft Tirol“

Von 1999 bis 2006: Kon­zer­te, Tour­neen und CD-Ein­spie­lun­gen mit dem Münch­ner Kam­mer­or­ches­ter unter der Lei­tung von u. a. Chris­toph Pop­pen, Diet­rich Fischer-Die­skau und Heinz Hol­li­ger. Kon­zert­tä­tig­keit mit der Bay­ri­schen Kam­mer­phil­har­mo­nie, dem Orches­ter der Klang­Ver­wal­tung Mün­chen, der Hof­ka­pel­le Stutt­gart, den Vir­tuo­si Ita­lia­ni und den Fia­ti di Par­ma. Aus­hil­fe­tä­tig­keit beim Haydnor­ches­ter von Bozen und Tri­ent und beim Mozar­te­u­mor­ches­ter Salzburg .

Von 2014 bis 2019 Orga­ni­sa­tor und Lei­ter der Inter­na­tio­na­len Meis­ter­kur­se für Oboe und Fagott mc-klau­sen.

Lukas Rung­gal­dier unter­rich­tet der­zeit an ver­schie­de­nen Musik­schu­len und ist Fach­grup­pen­lei­ter der Rohr­blatt­in­stru­men­te der Deutsch- und ladi­nisch­spra­chi­gen Musik­schu­len; des Wei­te­ren ist er als Refe­rent und Kom­mis­si­ons­mit­glied im In- und Aus­land tätig.

Südtirol Filarmonica Arton Verein
Arton Logo