FILOSOFIA

Süd­ti­rol, na pro­vin­zia olach’al vëgn baié deplü ling­ac tl nord dla Talia, se des­fa­ren­ziëia da d’atri rai­uns por süa richë­za sozia­la y cul­tu­ra­la. Bel­an­fat sc’al vëgn baié todësch, tali­an o ladin: le lin­gaz n’é chiló degun impe­dimënt, mo na richë­za de n monn cul­tu­ral demorvëia. 

Na orches­tra sin­fo­ni­ca é n sim­bol dl sin­tí y fá debo­ria­da y dl jí a öna de trö­pes usc des­va­lies. La Süd­ti­rol Filar­mo­ni­ca vir le debo­ria­da y l’inclujiun coche valurs fon­da­men­tai. De chësc vers sot­ris­sëia la Süd­ti­rol Filar­mo­ni­ca l’importanza da cia­ré dles cua­li­tés sozia­les y cul­tu­ra­les, tignin insciö cunt de ide­ai europeics importanc. 

Na rëi de incër 300 musi­zis­tes y musi­zisć de Süd­ti­rol for­mëia la basa de chësc proiet. La maiú pert vir def­o­ra dai con­fins pro­vin­zi­ai y sona sura döt le monn, par­tis sö dan­ter les ligno­res de orches­tres sin­fo­ni­ches pro­minën­tes; n val­gügn stü­dia tles scores altes de musi­ga plü reno­ma­des dl monn. A rode for­mëia 60 cina 80 musizisć/tes, ala­dô dl pro­gram dl con­zert, l’orchestra dla Süd­ti­rol Filarmonica. 

SCOMENCIAMËNT

Le caje á orü che i/les cater scomenciadus/ësses, Cor­ne­lia Gol­ler, Isa­bel Gol­ler, Micha­el Pich­ler y Zeno Kersch­bau­mer, s’incuntass la sëra di 23 de dezëm­ber 2019 tl’ostaria Trau­be pro l’indunada anu­a­la de chi da Por­senú che vir fora­de­cá. Defa­ta ái capí che düc cater â le mede­mo some da mëte adöm i/les musizisć/tes de Süd­ti­rol sternüs/des fora por döt le monn te öna na orches­tra. Insciö él gnü a s’al dé por le pröm iade l’idea y le team che á metü sö la Süd­ti­rol Filar­mo­ni­ca á ati­ra metü man da lau­ré cun entusiasm.

Do na fasa de ora­mai dui agn da arji­g­né ca döt cant á la Süd­ti­rol Filar­mo­ni­ca tigní de setëm­ber dl 2021 sü con­zerc d’inaudaziun a Tob­lach, Bal­san y Maran cun ope­res de Anto­nin Dvo­rak y le com­po­nist de Süd­ti­rol Johann Rufinatscha.

FILOSOFIA

Süd­ti­rol, na pro­vin­zia olach’al vëgn baié deplü ling­ac tl nord dla Talia, se des­fa­ren­ziëia da d’atri rai­uns por süa richë­za sozia­la y cul­tu­ra­la. Bel­an­fat sc’al vëgn baié todësch, tali­an o ladin: le lin­gaz n’é chiló degun impe­dimënt, mo na richë­za de n monn cul­tu­ral demorvëia. 

Na orches­tra sin­fo­ni­ca é n sim­bol dl sin­tí y fá debo­ria­da y dl jí a öna de trö­pes usc des­va­lies. La Süd­ti­rol Filar­mo­ni­ca vir le debo­ria­da y l’inclujiun coche valurs fon­da­men­tai. De chësc vers sot­ris­sëia la Süd­ti­rol Filar­mo­ni­ca l’importanza da cia­ré dles cua­li­tés sozia­les y cul­tu­ra­les, tignin insciö cunt de ide­ai europeics importanc. 

Na rëi de incër 300 musi­zis­tes y musi­zisć de Süd­ti­rol for­mëia la basa de chësc proiet. La maiú pert vir def­o­ra dai con­fins pro­vin­zi­ai y sona sura döt le monn, par­tis sö dan­ter les ligno­res de orches­tres sin­fo­ni­ches pro­minën­tes; n val­gügn stü­dia tles scores altes de musi­ga plü reno­ma­des dl monn. A rode for­mëia 60 cina 80 musizisć/tes, ala­dô dl pro­gram dl con­zert, l’orchestra dla Süd­ti­rol Filarmonica. 

SCOMENCIAMËNT

Le caje á orü che i/les cater scomenciadus/ësses, Cor­ne­lia Gol­ler, Isa­bel Gol­ler, Micha­el Pich­ler y Zeno Kersch­bau­mer, s’incuntass la sëra di 23 de dezëm­ber 2019 tl’ostaria Trau­be pro l’indunada anu­a­la de chi da Por­senú che vir fora­de­cá. Defa­ta ái capí che düc cater â le mede­mo some da mëte adöm i/les musizisć/tes de Süd­ti­rol sternüs/des fora por döt le monn te öna na orches­tra. Insciö él gnü a s’al dé por le pröm iade l’idea y le team che á metü sö la Süd­ti­rol Filar­mo­ni­ca á ati­ra metü man da lau­ré cun entusiasm.

Do na fasa de ora­mai dui agn da arji­g­né ca döt cant á la Süd­ti­rol Filar­mo­ni­ca tigní de setëm­ber dl 2021 sü con­zerc d’inaudaziun a Tob­lach, Bal­san y Maran cun ope­res de Anto­nin Dvo­rak y le com­po­nist de Süd­ti­rol Johann Rufinatscha.

NÜSC MUSIZISĆ 2022

Süd­ti­rol é la patria de dötes nos­tes musi­zis­tes y de düc nüsc musi­zisć, ince sc’ai vir intra­tan des­par­tis fora por döt le monn.

Foto von Günther Sanin mit Instrument

GÜNTHER SANIN
Kon­zert­meis­ter

Foto von Alice Tomada

ALICE TOMADA
Vido­ra 1

Foto von Thomas Schrott

THOMAS SCHROTT
Vido­ra 1

Foto von Julian Kainrath

JULIAN KAINRATH
Vido­ra 1

CLAUDIA BIANCHI
Vido­ra 1

ALESSANDRO FABRIS
Vido­ra 1

SYLVIA LANZ
Vido­ra 1

ENELA BANO
Vido­ra 1

Foto von Daniel Bossi

DANIEL BOSSI
Vido­ra 1

CATERINA DEMETZ
Vido­ra 2

LEOPOLD LERCHER
Vido­ra 2

Foto von Antonia Moschen

ANTONIA MOSCHÉN
Vido­ra 2

Foto von Gabriele Seggioli mit Instrument

GABRIELE SEGGIOLI
Vido­ra 2

Foto von Gaby Campidell mit Instrument

GABY CAMPIDELL
Vido­ra 2

Foto von Emma Pircher mit Instrument

EMMA PIRCHER
Vido­ra 2

LISA BURGER
Vido­ra 2

VERENA GAMPER
Vido­ra 2

Foto von Norbert Gianmoena mit Instrument

NORBERT GIANMOENA
Cun­tra­bas

Foto von Emma Moling mit Instrument

EMMA MOLING
Cun­tra­bas

Foto von Silvio Gabardi mit Instrument

SILVIO GABARDI
Cun­tra­bas

Foto von Khadim Marcon Ndiaye mit Instrument

KHADIM MARCON NDIAYE
Cun­tra­bas

AGNES MAYR
Fab­ló

Foto von Sophie Pardatscher mit Instrument

SOPHIE PARDATSCHER
Cla­ri­net

ASTRID AUFDERKLAMM
Cla­ri­net

Foto von Bernhard Plagg

BERNHARD PLAGG
Trom­bë­ta

PETER MORIGGL
Trom­bë­ta

ANDREAS KOFLER
Posau­na

Foto von Dominik Palla

DOMINIK PALLA
Bate­ria

Foto von Isabel Goller mit Instrument

ISABEL GOLLER
Har­fe

Sce t’es n/na musizist/a o n/na studënt/a de musiga classica cun na formaziun profescionala y t’oresses fá para pro la „Südtirol Filarmonica“.

Nes confortunse dër sön tüa domanda d’iscriziun!

Sce t’es n/na musizist/a o n/na studënt/a de musiga classica cun na formaziun profescionala y t’oresses fá para pro la „Südtirol Filarmonica“.

Nes confortunse dër sön tüa domanda d’iscriziun!

Sce t’es n/na musizist/a o n/na studënt/a de musiga classica cun na formaziun profescionala y t’oresses fá para pro la „Südtirol Filarmonica“.

Nes confortunse dër sön tüa domanda d’iscriziun!

NOSC DIRIGËNT

De forá dl 2020 á Micha­el Pich­ler sco­men­cé cun tröp suzes pro i filar­mo­nics de Hei­del­berg. Y é dala sajun musi­ca­la 2019|20 incá dire­tur dl cor cun l’impëgn da fá lapró ince da dirig­hënt pro le „Thea­ter Heidelberg“.

Dal 2015 al 2018 él sté dirig­hënt pro le team dles „Ope­re­tes de Süd­ti­rol“ y a ce de pro­du­zi­uns coche „Der Lie­bes­trank“ de Gaet­a­no Doni­zet­ti, „Grä­fin Mari­za“ de Emme­rich Kál­mán, „Die Fle­der­maus“ de Johann Strauß y „Der Vogel­händ­ler“ de Carl Zeller.

Tl 2017 ál dai­dé fora Juli­an Rach­lin te süa ati­vi­té da dirig­hënt. Da d’altonn dl 2013 ál albü so debüt tl tea­ter de Regens­burg cun l’opereta „Frau Luna“ de Paul Lin­cke. Al é spo ince sté dirig­hënt dl fes­ti­val „Van­ha­lia 2013“ a Jaros­la­vice (Cechia) cun deplü prö­mes rapre­sen­ta­zi­uns dl con­tem­po­ran de Mozart-Haydn, Johann Bap­tist Vanhal.

Süa prö­ma pro­du­zi­un sön pala­di­na ál mené tl 2012 en oca­ji­un dl „TAG Thea­ter Wien“ cun „Ein Wal­z­ert­raum“ de Oscar Straus. Ara se tra­tâ de na pro­du­zi­un dl’université „MUK Wien“.

Coche mëm­ber dl „Wie­ner Sing­ver­ein“, la uni­un di cian­ta­dus da Vie­na, ál cian­té para pro tröc proiec cun les orches­tres y i dirig­hënc plü cone­sci­üs dl monn y é sot le men­to­rat dl dirig­hënt Johan­nes Prinz.

Micha­el Pich­ler á stu­dié da dirig­hënt dal 2009 al 2013 tl’université „MUK Wien“ y é spo jü inant cun süa for­ma­zi­un dal 2013 al 2015 tla „Musik­hoch­schu­le“, la sco­ra alta de musi­ga, a Mann­heim. Impulsc fon­da­men­tai te süa for­ma­zi­un da dirig­hënt ál cia­fé dala pro­fes­su­ria Sophie Rach­lin a Vie­na. Na for­ma­zi­un da cian­té ál fat pro Hei­di Brun­ner a Vie­na. La for­ma­zi­un musi­ca­la de basa á Micha­el Pich­ler inde­re cia­fé a Por­senú, tles mate­ries tuba, cla­vier y org­he, y ince com­po­si­zi­un y for­ma­zi­un dl cher.

NOSC DIRIGËNT

De forá dl 2020 á Micha­el Pich­ler sco­men­cé cun tröp suzes pro i filar­mo­nics de Hei­del­berg. Y é dala sajun musi­ca­la 2019|20 incá dire­tur dl cor cun l’impëgn da fá lapró ince da dirig­hënt pro le „Thea­ter Heidelberg“.

Dal 2015 al 2018 él sté dirig­hënt pro le team dles „Ope­re­tes de Süd­ti­rol“ y a ce de pro­du­zi­uns coche „Der Lie­bes­trank“ de Gaet­a­no Doni­zet­ti, „Grä­fin Mari­za“ de Emme­rich Kál­mán, „Die Fle­der­maus“ de Johann Strauß y „Der Vogel­händ­ler“ de Carl Zeller.

Tl 2017 ál dai­dé fora Juli­an Rach­lin te süa ati­vi­té da dirig­hënt. Da d’altonn dl 2013 ál albü so debüt tl tea­ter de Regens­burg cun l’opereta „Frau Luna“ de Paul Lin­cke. Al é spo ince sté dirig­hënt dl fes­ti­val „Van­ha­lia 2013“ a Jaros­la­vice (Cechia) cun deplü prö­mes rapre­sen­ta­zi­uns dl con­tem­po­ran de Mozart-Haydn, Johann Bap­tist Vanhal.

Süa prö­ma pro­du­zi­un sön pala­di­na ál mené tl 2012 en oca­ji­un dl „TAG Thea­ter Wien“ cun „Ein Wal­z­ert­raum“ de Oscar Straus. Ara se tra­tâ de na pro­du­zi­un dl’université „MUK Wien“.

Coche mëm­ber dl „Wie­ner Sing­ver­ein“, la uni­un di cian­ta­dus da Vie­na, ál cian­té para pro tröc proiec cun les orches­tres y i dirig­hënc plü cone­sci­üs dl monn y é sot le men­to­rat dl dirig­hënt Johan­nes Prinz.

Micha­el Pich­ler á stu­dié da dirig­hënt dal 2009 al 2013 tl’université „MUK Wien“ y é spo jü inant cun süa for­ma­zi­un dal 2013 al 2015 tla „Musik­hoch­schu­le“, la sco­ra alta de musi­ga, a Mann­heim. Impulsc fon­da­men­tai te süa for­ma­zi­un da dirig­hënt ál cia­fé dala pro­fes­su­ria Sophie Rach­lin a Vie­na. Na for­ma­zi­un da cian­té ál fat pro Hei­di Brun­ner a Vie­na. La for­ma­zi­un musi­ca­la de basa á Micha­el Pich­ler inde­re cia­fé a Por­senú, tles mate­ries tuba, cla­vier y org­he, y ince com­po­si­zi­un y for­ma­zi­un dl cher.

NOSC DIRIGËNT

De forá dl 2020 á Micha­el Pich­ler sco­men­cé cun tröp suzes pro i filar­mo­nics de Hei­del­berg. Y é dala sajun musi­ca­la 2019|20 incá dire­tur dl cor cun l’impëgn da fá lapró ince da dirig­hënt pro le „Thea­ter Heidelberg“.

Dal 2015 al 2018 él sté dirig­hënt pro le team dles „Ope­re­tes de Süd­ti­rol“ y a ce de pro­du­zi­uns coche „Der Lie­bes­trank“ de Gaet­a­no Doni­zet­ti, „Grä­fin Mari­za“ de Emme­rich Kál­mán, „Die Fle­der­maus“ de Johann Strauß y „Der Vogel­händ­ler“ de Carl Zeller.

Tl 2017 ál dai­dé fora Juli­an Rach­lin te süa ati­vi­té da dirig­hënt. Da d’altonn dl 2013 ál albü so debüt tl tea­ter de Regens­burg cun l’opereta „Frau Luna“ de Paul Lin­cke. Al é spo ince sté dirig­hënt dl fes­ti­val „Van­ha­lia 2013“ a Jaros­la­vice (Cechia) cun deplü prö­mes rapre­sen­ta­zi­uns dl con­tem­po­ran de Mozart-Haydn, Johann Bap­tist Vanhal.

Süa prö­ma pro­du­zi­un sön pala­di­na ál mené tl 2012 en oca­ji­un dl „TAG Thea­ter Wien“ cun „Ein Wal­z­ert­raum“ de Oscar Straus. Ara se tra­tâ de na pro­du­zi­un dl’université „MUK Wien“.

Coche mëm­ber dl „Wie­ner Sing­ver­ein“, la uni­un di cian­ta­dus da Vie­na, ál cian­té para pro tröc proiec cun les orches­tres y i dirig­hënc plü cone­sci­üs dl monn y é sot le men­to­rat dl dirig­hënt Johan­nes Prinz.

Micha­el Pich­ler á stu­dié da dirig­hënt dal 2009 al 2013 tl’université „MUK Wien“ y é spo jü inant cun süa for­ma­zi­un dal 2013 al 2015 tla „Musik­hoch­schu­le“, la sco­ra alta de musi­ga, a Mann­heim. Impulsc fon­da­men­tai te süa for­ma­zi­un da dirig­hënt ál cia­fé dala pro­fes­su­ria Sophie Rach­lin a Vie­na. Na for­ma­zi­un da cian­té ál fat pro Hei­di Brun­ner a Vie­na. La for­ma­zi­un musi­ca­la de basa á Micha­el Pich­ler inde­re cia­fé a Por­senú, tles mate­ries tuba, cla­vier y org­he, y ince com­po­si­zi­un y for­ma­zi­un dl cher.

Hintergrund Südtirol Filarmonica

NOSC TEAM

Foto von Zeno Kerschbaumer

ZENO KERSCHBAUMER
Pre­si­dent

Foto von Isabel Goller

ISABEL GOLLER
Manage­ment dl’orchestra

Foto von Cornelia Goller

CORNELIA GOLLER
Organisaziun

Foto von Michael Pichler

MICHAEL PICHLER
Dire­zi­un artistica

Logo von Arton

ASS. CULTURALA ARTON

La musica á le podëi da nes lié adöm y da nes ispiré, da ester nos instësc.

Nos­ta uni­un ARTON tol sö chisc ele­mënc, i liëia adöm cun n gröm de disci­pli­nes artis­ti­ches y por­ta insciö pro ala varie­té. Tl zën­ter dla uni­un él por­chël l’orenté da ren­for­zé la sce­na clas­si­ca de Süd­ti­rol y dai­dé man­tigní i lians dan­ter musizisć/tes de Südtirol.

arton.bz

ASS. CULTURALA ARTON

La musica á le podëi da nes lié adöm y da nes ispiré, da ester nos instësc.

Nos­ta uni­un ARTON tol sö chisc ele­mënc, i liëia adöm cun n gröm de disci­pli­nes artis­ti­ches y por­ta insciö pro ala varie­té. Tl zën­ter dla uni­un él por­chël l’orenté da ren­for­zé la sce­na clas­si­ca de Süd­ti­rol y dai­dé man­tigní i lians dan­ter musizisć/tes de Südtirol.

arton.bz

ASS. CULTURALA ARTON

La musica á le podëi da nes lié adöm y da nes ispiré, da ester nos instësc.

Nos­ta uni­un ARTON tol sö chisc ele­mënc, i liëia adöm cun n gröm de disci­pli­nes artis­ti­ches y por­ta insciö pro ala varie­té. Tl zën­ter dla uni­un él por­chël l’orenté da ren­for­zé la sce­na clas­si­ca de Süd­ti­rol y dai­dé man­tigní i lians dan­ter musizisć/tes de Südtirol.

arton.bz

Südtirol Filarmonica Arton Verein
Arton Logo